El nin amb TDA(H) és un nin més...

Durant  aquestes pràctiques he pogut conèixer més sobre el TDA(H), abans de començar aquest trastorn era totalment desconegut per a mi ja que no n'havia sentit a parlar molt, quan vaig començar les pràctiques i em van dir que tenia un nin amb TDA(H) vaig començar a investigar: el que era, com es podria tractar, com tractar-lo dins l'aula, signes que ens poden ajudar a detectar-lo...

Tota la informació que he cercat m'ha servit d'ajuda per a tot això.

Per a poder crear una aula inclusiva que englobi tots els nins no sols els alumnes amb TDA(H), hem de tenir en compte a tots els alumnes de manera individualitzada, tenint en compte que cada alumne té una manera d'aprendre diferent a la dels altres i cada un ha de poder potenciar-la.

Si és el cas, que tinguem un alumne amb aquest trastorn hauriem de dur a terme diferents activitats d'organització, tant de l'espai com del temps, i dinàmiques de grup per tal que aquest nin no quedi exclòs. Hem de tenir molt present que no sols hem de fer activitats d'organització per al nin amb el trastorn sinó que hauria de ser una dinàmica d'aula que tots els nins ho duguessin a terme. Per exemple, apuntar els deures a un lloc específic, tenir una bona organització d'aula, que tots els nins siguin conscients que tots són capaços, amb major o menor rapidesa...

Tipus de preguntes

Juntament amb el meu company de pràctiques duim a terme el projecte de millora dirigit a la comprensió lectora: Lectura per parelles. Abans de començar el pojecte o sabiem molt bés com anava aquest tema però amb l'ajuda de l'assignatura vaig poder aprendrer-ne més.

no em va quedar gaire clar els tipus de preguntes que podem fer als nostres alumnes per ala comprensió lectora així que vaig decidir indagar més en el tema. 

Ens podem trobar amb tres tipus de preguntes:

• Literal: són les preguntes que els alumnes poden trobar directament al text que han llegit, per exemple, com es diu el personatge del conte?
• Inferencials: són les preguntes que ens ajuden a sabre si els nostres alumnes han entès i han sabut relacionar les diferents parts del text, per exemple, quin títol li posaries a aquest conte?
• crítiques: són les preguntes que ens poden ajudar a sabre que pensen els alumnes del text, ajuda als nostres alumnes a ser crítics amb un text i defensar opinions, per exemple, quina creus que és la intenció que vol donar l'autor?

Hem provat de introduir les preguntes inferencials i crítiques en aquest projecte ja que els alumnes estan acostumats a trobar les respostes directament al text, ara que ja estem acabant es projecte, me n'adono que aquest tipus de preguntes costa molt als nins ja que són preguntes amb les quals han de pensar amb el significat de cada una, i molts no saben que contestar i necessiten l'ajuda del professor, no tenen autonomia pròpia o decisió.

Aquest mateix exemple l'he trobat a l'assignatura de plàstica on el professor va dir als alumnes que dibuixessin el que volien, i tot deien que no sabien que dibuixar, a veure si els donàvem qualque idea.

Amb aquesta reflexió extrec que als nostres alumnes les hem de ensenyar a ser crítics amb tot el que se'ls diu, ja que és una competència, crec que bastant important per al seu futur defensar les seves pròpies idees o ideologies. 

Adaptacions d'accés

Avui a l'escola he quedat molt sorpresa... estava ajudant a concentrar-se al nin que té TDA(H) i la mestra m'ha dit: "no li cridis l'atenció per a que fassi la feina". He quedat de pedra. I em diu, "no ho pots fer perquè és una adaptació d'accés i com que no ha repetit no li podem donar", després m'ha dit a l'escola es fa així. I ha estat quan m'he demanat i per què?, doncs he cercat en els apunts de l'assignatura i per la web. Primer m'he centrat en la definició d'adaptació d'accés o no significativa:

Segons el CAIB"Les adaptacions d’accés al currículum són les modificacions que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests." 

Després, fa una petita enumeració de diferents adaptacions segons l'àmbit, algunes d'elles són:

    En el format:

• diversificar en el tipus de preguntes: emplenar buits, V/F, Sí/NO, a)b)c), etc. 
• flexibilitzar el nombre de preguntes, de tal manera que permetin aconseguir els objectius d’etapa i/o les competències bàsiques, si n’és el cas 
• variar el tipus de lletra 
• augmentar l’interlineat entre les frases

    En el contingut: 

• pactar els errors ortogràfics en les tasques i proves d’avaluació 
• donar més importància al contingut que s’ha d’avaluar que al format de les produccions. 

    En la metodologia: 

• aclarir dubtes de forma individualitzada abans de començar tasques i exàmens 
• potenciar l’aprenentatge multisensorial (amb suport visual, auditiu, tàctil...) 
• poder usar l’ordinador per realitzar tasques i exàmens - possibilitar l’ús de correctors de text amb l’ordinador i lectors de text ("Reading Toolkit", per exemple) 
• possibilitar l’ús de l’enregistradora per agafar apunts - potenciar l’ús de mapes mentals 
• supervisar tasques i exàmens per evitar oblits 
• controlar l’ús de l’agenda diàriament 
• afegir exemples com a model per a l’execució de les activitats d’aprenentatge i avaluació 

    A l’espai i el temps: 

• flexibilitzar el temps per fer les tasques i proves d’avaluació 
• valorar la ubicació de l’alumne dins l’aula (possibilitat d’un company tutor, proximitat del professor...) 

Pel que he pogut llegir, en l'apartat de metodologia fa referència que una adaptació d'accés és la supervisió de tasques, pel que jo entenc que també és fer el que jo vaig fer. He demanat al centre el tema de les adaptacions d'accés i m'han explicat que aquestes es poden donar si és pactat amb l'equip de suport, i aquesta adaptació no estava pactada per a aquest nin.

 En la meva opinió no hauria de ser una adaptació com a tal ja que hi ha alumnes que els costa més concentrar-se i la professora haurà de poder dir-lis que posin més atenció a les feines o que s'hi han de posar.

Govern de les Illes Balears (2011). Orientacions per facilitar l’aplicació de les adaptacions curriculars no significatives i d’accés previstes a l’article 9 del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. Recuperat el 25 de maig de 2015 de: https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/222786/mod_resource/content/1/Orientacions%20ACNS%20i%20dacc%C3%A9s.pdf

Col·laboració famialia-escola

La relació entre la família i l'escola del nin és un fonament molt important en la vida dels nostres alumnes ja que l'educació que estan rebent és una educació a dues bandes, per una els pares i per l'altre els mestres. Per tant han de ser semblants de tal manera que els nins no tinguin dificultat en el comportament o en la manera d'ensenyar de cada un. Per tant és un repte amb un objectiu molt mal d'aconseguir, ja que molts pares algunes vegades no estan d'acord en la metodologia dels mestres.

No ha de ser sols el mestre que ha d'aconseguir que totes dues entitats importants dels nins es posin d'acord, l'escola ha ser ser un medi de comunicació entre les dues. Tot això tenint en compte al nin com a objectiu principal, ja que hem de mirar per ell perquè és ell que ha d'aprendre amb les millors condicions i estem obligats a donar-li la millor formació possible.

Una bona manera de millorar la relació entre ambdues, penso que podria ser que pares i escoles col·laboressin, en el sentit, però, que els pares dels alumnes duguessin a terme, juntament amb el tutor, activitats, com per exemple racons. D'aquesta manera el pare pot veure com actua el seu fill dina l'aula i com interactua amb la resta de companys. A més, un altre punt positiu que vinguin els pares a l'aula és que d'aquesta manera no es necessiti tant personal docent per a dur a terme activitats més inclusives, però aquestes s'han de programar amb antelació, això s'ha de tenir en compte.

A més de tot això que és beneficiari per als nostres alumnes, hem de saber comunicar-nos amb la família, i recolzar-los en qualsevol problema que puguin tenir amb el seu fill, no els hem de treure en cara que el seu fill no hagi fet els deures perquè els seus pares estan separats i no es van posar d'acord, per exemple.

La setmana cultural, una oportunitat d'inclusió...

Durant la setmana cultural de l'escola, dirigida a Gaudí, es van fer molts tallers, tots aquests tallers es van fer en treballs cooperatius on tots els alumnes aportaven alguna bona qualitat de cada un. 

Després d'haver mirat la pel·lícula de "Gaudí i les tres bessones", i de conèixer un poc sobre aquest escultor, vam escriure un conte, on cada alumne va aportar el que havia aprés sobre Gaudí. Després cada un va escriure una frase i va fer un dibuix sobre aquesta i va sortir un conte de Gaudí fantàstic. 

Després vam fer un mural de la Casa Milà també entre tots, cada un va dibuixar alguna cosa, es va fer un collage i també els va agradar molt ja que cada un havia aportat alguna cosa i el resultat era espectacular.

Aquests tipus d'activitats són les que l'escola hauria de començar a inserir dins ella com a mètode de treball, ja que com he pogut observar això motiva als alumnes a treballar, a més, s'ajuden uns als altres mentre que dins l'aula ordinària els costa molt ajudar als companys.

Com manejar el TDA(H) dins l'aula

Per a menjar el TDA(H) dins l'aula es necessita de molta planificació igual que totes les altres dificultats, però no hem de caure en obsessionar-nos en la planificació per a aquest nin, sinó que les pautes que hem de dur a terme amb el nin amb aquest "trastorn" les han d'assolir els altres nins per a que la dinàmica de l'aula sigui igual per a tots i  no sols per als nins que tenen alguna necessitat.

L'ambient de l'aula ha d'estar estructurat, hem de planificar les feines amb anterioritat i quan explicam ho hem de fer passa per passa per a que cap alumne es pugui perdre, quan comencem un tema nou hem d'anar revisant els continguts que s'han apres amb anterioritat per a que ni l'alumne amb necssitats ni cap altre es pugui situar en els continguts que durem a terme, la informació que hem de donar l'hem de simplificar i no afegir-hi coses que no tenen sentit per als nins, els horaris de les feines que hem de dur a terme han de ser visibles per a tot i si  qualque dia hi ha qualque novetat l'hem d'avisar amb anterioritat per a que no li vengui de nou, podriem donar-li un llistat de pautes on s'equivoca per a que alhora de fer les feines pugui revisar-ho i mirar de no equivocar-se, això es pot fer amb tots els alumnes de l'aula i reservar un lloc a la pissarra per a anotar tot el que duen de deures o els controls que s'han de fer.

En quan a l'organització de l'espai i el temps s'hauria de seure a primera fila per tal de que sempre ens tingui a la vista i no perdi l'atenció, hem d'evitar posar-lo en evidència, per a que la classe sigui més dinàmica i no es perdi en l'explicació podriem utilitzar materials audiovisuals, no hem de limitar els temps dels examens i tots els nins han d'aprendre a tenir la seva taula ordenada, la taula i l'aula.

Aquestes són les pautes que, després d'haver viscut aquest cas dins la meva aula poden anar millor per a millorar el rendiment escolar d'aquests nins, i no sols d'aquests sinó que de tots. La millor manera de treballar seria la de treballs cooperatius perquè així són els propis alumnes que aprenen a no perdre l'atenció. Però com ja vaig comentar a una entrada anterior dina la meva aula és impossible organitzar-la per a dur a terme aquest tipus de treballs. 

Un camí cap a la inclusió

La inclusió és un terme que s'està començant a introduir a moltes de les escoles de les Illes, és un procés molt llarg i amb moltes traves però s'està aconseguint.

Podem classificar les diferents escoles segons el grau d'inclusió dels alumnes:

1. Hi ha l'educació de nins amb NEE a escoles especials, per tant aquests alumnes ja no duen a terme l'escolarització amb altres nins de la seva edat.

2. Escolarització compartida, els nins amb algun tipus de dificultat van a l'escola ordinària juntament amb la resta d'alumnes de la seva edat, però alguns dies a la setmana acudeix al centre d'educació especial. Amb aquest, tot i que s'intenta la inclusió dels nins amb necessitats aquests els exclouen, aquest fet pot produir que a l'escola ordinària s'oblidin del progrés d'aquests nins.

3. Aules UEECO, aquestes aules són les que es troben dins el centre ordinari però segueix treient els alumnes amb NEE de les seves aules ordinàries, tot i que no ho fa tant repetit com en l'escolarització compartida. A la meva escola no hi ha aules UEECO però si que es treuen els alumnes de les aules per a fer els suports, és una mesura que s'està canviant però hi ha poc personal per a fer-ho.

4. Integració, aquesta és la mesura més inclusiva ja que els alumnes amb necessitats estan tot l'horari escolar juntament amb els seus companys al'escola ordinària. Els professors de suport entren a les aules, no sols per ajudar als nins amb NEE sinó que fan suport per a tots els nins ja que n'hi pot haver que presentin dificultats però no tenen cap tipus de necessitat. Aquest és el tipus d'inclusió que es vol aconseguir integrar a les escoles, tot i que és molta feina ja que a moltes escoles hi ha falta de personal docent per a poder dur-ho a terme, a més necessita de molta planificació. Però penso que tot i aquests "inconvenients" penso que és la millor manera perquè a més d'aprendre continguts els nins també nen la oportunitat d'aprendre valors dels companys que puguin tenir NEE.

Activitat, exercici o tasca?

Avui volia reflexionar sobre el que és millor donar als nins: exercici, activitat o tasca?

Primer de tot, per poder opinar s'han de tenir clars els conceptes:

D'aquesta taula creada després d'haver cercat informació puc concloure que el millor que podem per als nostres alumnes és preparar tasques, ja que contemplen cada una de les opinions dels alumnes sense excloure'n cap, a més tots els alumnes de tots els nivells poden participar-hi, en canvi a l'exercici això no passa ja que sols hi ha una manera de resoldre'l. Cal tenir molt en compte que les tasques han d'estar perfectament organitzades amb anterioritat pel mestre ja que sinó es podria convertir en una activitat. A més, seria convenient que hi hagués un altre professor a l'aula ja que és difícil de fer amb un sol professor, a la meva escola és mal de fer dur-ho ja que no hi ha personal docent suficient per fer-ho.

Com detectar el TDA(H) a l'escola

Avui m'he volgut centrar en com detectar un nin amb TDA(H) a l'escola ja que en el meu futur com a mestra vull ajudar a qualsevol nin que tingui qualsevol dificultat i ja que jo m'he centrat en el TDA(H) he investigat amb aquest tema. El que primer hem de tenir en compte com a docents és que nosaltres som docents, no metges per tant no podem diagnosticar res sols podem derivar-lo a metges si creiem que té alguna dificultat.

En l'entorn escolar és on millor es pot detectar ja que és quan el nin s'ajunta amb altres de la seva mateixa edat i es poden comparar els comportaments d'uns nins i d'altres, cosa que no es pot fer a casa ja que els pares no tenen altres nins per comparar els comportaments. 

Com es pot manifestar el TDA(H)?, doncs he trobat una sèrie de conductes que poden presentar tots els nins amb TDA(H), s'han de tenir en compte el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat:

• Semblen no prestar atenció quan se'ls parla, es perden en les converses.

• Els costa iniciar qualsevol activitat o tasca.

• Tenen dificultat per organitzar-se i planificar les tasques.

• Lliuren els deures incomplets , bruts o poc cuidats .

• Els costa mantenir l'atenció en tasques més llargues, encara que siguin senzilles.

• Canvien de postura tota l'estona quan estan asseguts.

• Mosseguen els llapis i bolígrafs.

• Tenen cura poc els materials, són descuidats.

• Semblen fer el primer que se'ls passa pel cap.

• No fan cas de les advertències que se'ls donen.

• Presenten dificultats per dur a terme tasques que necessitin aplicar estratègies d'anàlisi.

• Tenen falta de constància en les activitats.

Però com a docents hem de tenir una cosa clara, no hem de detectar sense sabre ja que alhora de fer-ho, si es fa de manera prematura podria ser que el nin sols presentés un retard maduratiu, ja que no tots els nins maduren de igual manera.

Shire Pharmaceuticals Ibérica S.L. (2011). Detectar el TDAHen el entorno escolar. Recuperat el 18 d'abril de 2015 de: http://www.tdahytu.es/detectar-el-tdah-en-el-entorno-escolar/

Les tres "P"

Per a poder dur a terme una bona pràctica inclusiva dins l'aula hem de tenir en compte tres conceptes: la presència, la participació i el progrés de tots els alumnes de la nostra aula, de manera igualitària. Aquests tres conceptes han estat sobretot utilitzats per a tres autors que defensen l'educació inclusiva com el millor model per a que cap nin es quedi exclòs de l'aula, aquesta eren Echeita, Ainscow i Muntaner. Muntaner (2010) especifica que per desenvolupar processos inclusius és necessari que no només l’alumne/a estigui present al centre i a l’aula, sinó que participi de l'activitat i que a més a més aquesta participació porti a l’infant a progressar en el seu aprenentatge obtenint així resultats significatius.

Per entendre millor aquests tres conceptes de manera conjunta primer cal desglossar-los un en un. Per tant, la presència, segons Ainscow, està relacionada amb el lloc on són educats els infants i amb el nivell de fiabilitat i puntualitat que assisteixen a les classes. Per tant, és molt important que el lloc on acudeixi l'alumne per a la seva ensenyança sigui fiable. Tots els nins han de poder gaudir d'una bona estructura on crear els seus coneixements.

En quan a la participació, Ainscow es refereix a a la qualitat de les experiències de l’alumne/a mentre es troba a l’escola i aquesta qualitat ha d’englobar els punts de vista de tots l'alumnat i la valoració del seu benestar personal i social, de manera individual però vinculat a un grup classe. Això implica aprendre a col·laborar entre els altres per a crear els seus propis coneixements Pel que, a més de la presència dins les aules de tots els alumnes també hem de garantir que cada un d'ells visqui bones experiències d'aprenentatge dins l'aula.

I en darrer concepte, el progrés, Aincow el defineix com: la relació d'aquest concepte amb els resultats d’aprenentatge en relació al currículum de cada país. Per altre banda, Echeita el defineix com la preocupació per garantir el nivell més alt d’aprenentatge significatiu en totes les competències establertes en el currículum (i no conformar-se amb allò bàsic o elemental per alguns). Pel que és important poder garantir a totes els nostres alumnes un bon progrés en el seu aprenentatge per a que puguin tenir èxit en el seu futur, però com diu Echeita no sols hem de tenir en compte el currículum, penso que podem anar més enllà ja que el currículum, segons la meva opinió, no contempla les competències i continguts necessaris per a garantir als nostres alumnes un bon futur.

Muntaner presenta un model per re-definir aquests tres conceptes claus de l’educació inclusiva.

Aquest model ens explica que quan sols hi ah presència l'educació per al nin sols es assistencial, si això ho ajuntem amb la participació podriem dir que l'educació és integral, per tant garantim l'assistència del nin a l'aula i la seva participació. Per tant per a que l'educació sigui inclusiva hem de tenir en compte els tres conceptes de manera conjunta ja que no sols és important la presència a l'aula i la participació, hem de garantir el progrés de cada nin de manera individual dins un grup, hem de tenir en compte cada opinió, i tot això per a garantir un bon èxit.

Aquest model és un model que s'està començant a aplicar a moltes escoles, tot i que moltes d'elles sols es queden en la presència i la participació, per tant no garanteixen al 100% de la inclusió. Hem de tenir en compte que és un model mal d'implantar i per tant el progrés serà lent, però crec que es aconseguirà si tots els mestres posem de la nostra part.

Muntaner, Joan Jordi (2010) "De la integración a la inclusión: un nuevo modelo educativo". 25 Años de Integración Escolar en España. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat el 14 d'abril de 2015 de: http://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/jjmuntaner.pdf

ECHEITA, G; AINSCOW, M. (2011): “La educación inclusiva como derecho. Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente”. Congreso Iberoamericano sobre Sindrome de Down. Down España. [PDF]. Consulta: 07 de maig de 2013. Disponible a: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/sarrio/DOCUMENTOS,%20ARTICULOS,%20PONENECIAS,/Educacion%20inclusiva%20como%20derecho.%20Ainscow%20y%20Echeita.pdf

Diferències entre l'escola tradicional i l'alternativa

He creat aquesta taula després d'haver recollit informació de diferents llocs sobre l'escola tradicional (la de tota la vida) i l'escola nova o alternativa (l'escola que s'està implanant poc a poc):

`

Segons aquesta taula que he dut a terme després d'haver llegit i estudiat bastanta informació sobre aquests dos tipus d'escola, he pogut observar que encara hi ha un llarg camí per recorrer per a arribar al tipus d'escola que es vol arribar. A la meva escola estan en un lloc intermig entre les dues escoles, encara s'utilitzen llibres però els nins comencen a crear el seus coneixements gràcies a l'àmplia formulació de preguntes que els fa la mestra respecte a cada contingut. A més, té en compte a cada alumne de manera individual segons els possibilitats de cada alumne.

Avantatges i desavantatges del treball col·laboratiu

Segons el que hem estat estudiant durant aquests anys a la UIB l'aprenentatge cooperatiu és un dels millors tipus d'aprenentatges que es poden dur aterme dins l'aula, té molts avantatges però jo he volgut fer un petit anàlisi, després d'haver viscut les meves pràctiques, i veure també si té elguns desavantatges.

     AVANTATGES

- Desenvolupa actituds posidives cap a l'aprenentatge: cada persona s'omplirà de coneixements diferents creats per a ell mateix gràcies a realitzar-lo en equip.
- Promou les relacions entre els estudiats ja que han de treballar entre ells de manra conjunta.
- Desenvolupa habilitats interpersonals i estratègies als nins per aresoldre conflictes entre ells i ajudar a resoldre'ls dins el grup.
- Desenvolupa el respecte cap als demés i l'obertura dels nins uns amb els altres, ja que hi ha molts nins que dins l'aula mai parlen, i d'aquesta manera parlen entre ells, que no els costa tant.
- Disminuir els sentiments d'aïllament que pot sntir algun nin.
- Els nins creen el seu propi aprenentatge.
- Les classe no es fan de manera magistral sinó que els nins van treballant el que volen i ho fan a la seva manera.

    DESAVANTATGES

- S'han de fer molt exercisis previs de concentració i de treball amb equip, sobretot amb els nins.
- Amb els nins, és molt fàcil que qualque nin es despengi del grup.
- Pot passar que algun membre de l'equip vulgui controlar o imposar un mètode que els altres no acceptin.

No he pogut extreure molts desavantatges, i els que he pogut extreure es poden millorar amb dinàmiques de grup. Pel que s'ha de preparar i programar amb anterioritat i sobretot fer els equips pensant bé amb cada alumne i la seva necessitat.

Tractament del TDA(H)

Avui em centraré en el tractament del TDA(H). Ja que ara al nin de la meva classe li han llevat la medicació i els sintomes han augmentat, té menys atenció a l'ho de classe i a casa seva, és més impulsiu a l'hora de fer alguna activitat... doncs jo volia sabre quins tipus de tractament se'ls pot donar a aquests nins, també volia trobar alguna altra sol·lució a no donar fàrmacs a nins ja que no hi estic gaire d'acord.

He pogut trobar que hi ha tres tipus de tractaments:

• El multimodal o combinat
• El farmacològic
• El psicopedagògic
• El psicològic

Segons el que he pogut llegir sobre els tres tractaments el que trobo més factible per a un nen pel fet que no es sols tractament farmacològic és el multimodal. El tractament multimodal està compost per tres tracaments els cuals es van combinant entre sí; el farmacològic, el psicològic i el psicopedagògic. A més, un altre avantatge d'aquest tractament es que contempla cada pacient i la seva familia de manera individualitzada. El que vol aconseguir aquest tractament és disminuir els sintomes del TDA(H) al mateix temps que es redueixen les complicacions derivades del trastorn i i l'impacte negatiu que pot tenir sobre el nin i la seva familia.

Mentre es dona la medicació al nin aquest es va reeducant amb l'ajuda psicopedagògica, aquesta reeducació es fa amb l'ajuda de la familia. He trobat un video on el DR Tomas J. Cantó explica que no hi ha un tractament específic del TDA(H), i explica per damunt el tractament multimodal o combinat: Existeix un tractament ideal per al TDA(H)

Amb això he pogut coneixer que no sols s'ha d'intervenir amb un tractament farmacològic sinó que s'ha d'ajudar a la familia amb benefici del nin per a que superi tots els obstacles amb els que es pot trobar.

Detecció del TDA(H)

Avui he volgut aprofundir més en el tema que afecta a un dels alumnes de pràctiques, el TDA(H). Amb el que m'he centrat han estat amb els síntomes, ja que volia sabre exactament com és possible detectar un nen amb TDA(H). Aquesta pregunta m'ha sorgit arrel que es pensen que el germà del nin amb aquest "trastorn" també pot patir-lo, llavors m'he dit i com poden saber-ho?.

Doncs, els principals i característics síntomes que predenta el TDA(H) són:

• Dèficit d'atenció 
• Hiperactivitat
• Impulsivitat
• Tenen dificultat per a jugar tranquil·lament
• No aten als detalls
• Té dificultat per a organitzar-se

Hem de tenir en compte que aquests sintomes no es presenten amb la mateixa intensitat a totes les persones amb aquest trastorn. També hem de tenir en compte, sobretot en els nins més petits, que no tot el que pareix TDA(H) ho és, ja que els nins petits no han madurat i els falta atenció, són impulsius i es mouen molt, pel que els experts tant de http://www.trastornohiperactividad.com/ i de http://www.tdahytu.es/ expliquen que aquest trastorn no s'hauria de identificar de manera prematura, que és el que estan fent amb el germà d'aquest nin.

La pàgina de http://www.tdahytu.es/ ens dona unes pautes basades en el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadistic de Trastorns Mentals, quinta edició), les cuals ens diuen que:

•  Manifesta aquestes conductes o algunes d'elles de forma desproporcionada comparat amb els altres nens de la seva edat i respecte al seu grau de desenvolupament.
•  Està present des de molt jove ( abans dels 12 anys )
• Afecta en almenys dos ambients diferents de la vida del nen : escolar , social i / o familiar
•  Deteriora significativament la seva qualitat de vida
• No és causat per un problema mèdic , tòxic o un altre problema psiquiàtric 

Hem de tenir molt en compte, com a mestres que si observam alguns d'aquests síntomes, nosaltres no som metges per tant no podem diagnosticar res, ho hem de comunicar a la familia i que aquesta juntament amb nosaltres ens hem de posar en contacte amb un metge o psicòleg per tal de diagnosticar el que realment té. 
He trobat un video explicatiu on es veuen els diferents síntomes i com es manifesten, després parla de que per a que aquest nin pugui progressar hi ha d'haver una comunicació clara entre la familia i l'escola:  

 

TDAH: Tú Decides AHora - La Historia de niños como Pablo

Dificultat o possibilitat

Els mestres, durant molts d'anys han incerit sobre les dificultats dels nins i no sobre les seves possiblitats. Encara ara aquesta concepsió s'utilitza, aquest fet ho he vist reflectit en les meves pràctiques. Quan a un nin li costa pronunciar alguna lletra, com és el cas de les "R" a nins extrangers provinents del nord d'Europa, ho repeteixen una i una altra vegada envers de practicar el que sí li surt. No sols es fa amb el cas de les lletres sinó que també amb les matemàtiques.

El que hem de fer els futurs mestres que ens estem formant és canviar aquesta concepció errònea que tenen els mestres i que a nosaltres també ens ha afectat. Hem d'incerir en les possiblitats de cada nin que tinguem i aprofitar-les al 100%, hem d'utilitzar les possibilitats per a ajudar als nens a treballar les dificultats. Però això no basta, hem de donar als nostres alumnes estratègies diferents a les que donem per a poder superar les dificultats de cada, ja que cada un té unes dificultats i unes possiblitats diferents.

Causes del TDA(H)

Avui he tornat a cercar sobre el TDA(H), m'he centrat en les causes ja que hi ha experts que diuen que el TDA(H) no existeix i n'hi ha que diuen que sí.

El que primer cal tenir en compte, tant com a mestre/a o com a pare que no s'ha de culpabilitzar als pares pels seus mètodes educatius en l'edat infantil dels nins, ja que és una causa genètica.

Primer em vaig voler centrar en els experts que explicaven d'on ve el TDA(H). Segons http://www.tdahytu.es/ hi ha diferents factors associades a aquest "trastorn":

• Factors genètics: s'estima que en el 76 % dels casos de TDAH la causa està lligada a factors genètics. Malgrat que la investigació en genètica molecular i TDAH estigui encara poc desenvolupada, els estudis realitzats han revelat que existeix associació entre alguns gens i el TDAH. El TDAH s'associa amb marcadors en els cromosomes 4, 5, 6, 8, 11, 16 i 17. S'han identificat 8 gens , dels quals , 7 han mostrat una associació estadísticament significativa amb el TDAH. En el següent video el Dr. Pedro Barbero explica que el TDA(H) és majoritàriament hereditari, tot i que hi altres factors que incideixen en aquest trastorn: https://vimeo.com/105320892

• Factors ambientals: s'han associat una sèrie de factors ambientals com a factors de risc de patir el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat , principalment , durant l'embaràs , el part, i després del part. Es consideren factors ambientals.
• Principalment : naixement prematur , encefalopatia hipoxicoisquèmica, baix pes al naixement i consum de tabac i alcohol durant l'embaràs.
• Altres : consum d'heroïna i cocaïna durant l'embaràs , exposició intrauterina al plom i el zinc, traumatismes cranioencefàlics en la primera infància , infeccions del sistema nerviós central o l'adversitat psicosocial.

• Factors psicosocials: els factors psicosocials no es consideren crítics en l'etiologia del TDAH , és a dir , que no es creu que siguin factors determinants , encara que sí tenen un paper important en el trastorn i sobretot, suposen una oportunitat per a la intervenció

Amb aquesta informació que he trobat he entés que el TDA(H) es deu sobretot a factors genètics i hereditaris tot i que els factors psicosocials ajuden al nen a augmentar-lo.

hi ha mites que diuen que el TDA(H) no existeix però, des fa 50 anys està reconegut com a tal, es diu que no existeix perquè no existeix una prova específica que el determini amb total seguretat. Són les proves de neuroimatge que mostren les mancances de neurotransmissors que són causa del trastorn.

Jo era de les que pensava que aquest trastorn no existia, però he entès que és un mite, ja que els neurotransmissors són la causa del trastorn, no hi ha res que s'associí directament amb ell sinó que és una conseqüència.

Janssen-Cilag S.A (2012). Causas del TDAH: Origen Biológico. Falsos mitos sobre el TDAH. Recuperat l'11 de març de 2015 de: http://www.trastornohiperactividad.com/causas-del-tdah i http://www.trastornohiperactividad.com/falsas-creencias-tdah

Shire Pharmaceuticals Ibérica S.L. (2011). Causas. Recuperat l'11 de març de 2015 de: http://www.tdahytu.es/causas/

Imatge reflexiva

Vaig trobar aquesta imatge amb aquesta frase abans de començar la carrera d'Educació Primària que em va agradar molt i em va motivar a intentar canviar la meva mentalitat que tenia sobre la bona educació i la mala, em va fer reflexionar sobre el que estava ben fet i el que no. A més, em va fer veure el que es que els mestres fan malament, és repetir i repetir els models de mestres que han tingut en la seva infantesa.  

Ara que ja estic a tercer curs del grau se m'ha fet més clar l'objectiu que vull aconseguir fent-me mestra, vull canviar, no dic l'educació en general sinó que em proposo com a primer objectiu intentar canviar la concepció d'educació de les persones del meu voltant, de les que repeteixen les metodologies fàcils de fer i que els seus passats mestres han dut a terme. Que els meus futurs alumnes i els seus pares no sols s'alegrin si aproven o no, sinó que també ho fassin quan l'alumne trobi la capacitat de fer alguna cosa i sapi utilitzar-la, dent-lo bo en la seva educació. I a més, jo vull aconseguir potenciar aquesta capacitat i totes les de les meves futures aules tinguent en compte no sols un alumne sinó que tota la classe com un conjunt. Tampoc vull arribar a ser el típic mestre que sols es centra en els millors alumnes jo vull centrar-me en els que els costa més i donar-los ajudes per a trobar les seves capacitats i utilitzar-les.

Vaig tenir una mestra que amb ella vaig aprendre molt, era de les antigues però intentava canviar l'educació, ja no feia les classes del tot magistrals, feiem activitats cooperatives (algunes) i ara me n'adono que poc a poc anava canviant la seva manera d'ensenyar i ella aprenia noves formes. Vull seguir el seu camí i anar avançant cap a una escola més inclusiva. Vull convertir-me amb la mestra en la que els alumnes recorden el seu passat a l'escola, i com ella va fer amb jo, que qualque alumne es motivi amb per a dur a terme el canvi en l'educació. 

Problemes d'espai

L'escola Blai Bonet és una infraestructura molt antiga ja que es va acabar el 22 de juny del 1931. Va començar a funcionar com a tal al mateix any d'haver-la acabat. En aquella època no tots els alumnes del poble eren escolaritzats pel que no era necessari que d'infraestructura fos tan gran. Aquest fet, en l'actualitat, suposa un problema ja que les aules han quedat petites per a la ràtio tan alta  que hi ha ara en l'educació. En el cas de la meva aula, és una aula que abans pertanyia al cicle d'infantil, pel que per ocupar-la 25 alumnes de segon de primària ha quedat molt petita.

Aquest fet fa que sigui quasi impossible poder organitzar l'aula per a que els alumnes puguin treballar interaccionant més entre ells. De fet la tutora i jo hem cercat maneres per a poder organitzar l'espai però no hem pogut trobar cap solució, les classes es fan a nivell grupal però col·locats en files i tots mirant cap a la pissarra, cap de les dues estem d'acord amb aquesta organització però és l'única manera que hem pogut trobar. Això no sola ens passa a nosaltres sinó que hi ha aules a l'escola que també ens passa. Això m'ha fet veure que per a poder fer tant treball cooperatiu o projectes (que és el que li agrada fer a la meva tutora) a més d'un bon clima d'aula es necessita espai suficient, es podrien fer desdoblaments? sí, però tampoc hi ha personal docent suficient per a poder fer-ho.

Per tant la tutora fa el que pot, no fem treball cooperatiu com a tal, però sí que fan activitats en parella o en gran grup. 
 

Un nin amb TDA(H)

    Quan vaig entrar dins la meva aula i em van explicar les característiques d'aquesta, em va sorprendre que hi hagués un nen amb TDA(H), no em va sorprendre perquè tingues aquest "trastorn" sinó perquè vaig pensar "quina sort poder-me trobar amb un cas així" ja que no sabia exactament el que era i com tractar-lo. Poso trastorn entre cometes ja que en la meva opinió qualsevol dificultat que pot tenir un nen no és un trastorn sinó una dificultat i se l'ha d'ajudar igual que ajudes a un nin que li costa entendre el concepte de divisió.

    El primer que vaig cercar quan vaig començar amb la meva investigació va ser en la definició d'aquesta dificultat. Primer de tot cal aclarir les sigles que donen nom al "trastorn": Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, per això aquesta darrera característica va entre parèntesi. I que volen dir totes aquestes paraules que s'escriuen juntes? La companyia farmacèutica Janssen ho defineix com:

"Un trastorn en el qual intervenen tant factors genètics com ambientals. El TDAH és un trastorn de conducta que apareix en la infància, i que se sol començar a diagnosticar al voltant dels 7 anys d'edat tot i que en alguns casos aquest diagnòstic es pot realitzar d'una manera més precoç. Es manifesta com un augment de l'activitat física, impulsivitat i dificultat per mantenir l'atenció en una activitat durant un període de temps continuat. A més d'això hi ha nens en els que s'observen al seu torn problemes d'autoestima deguts als símptomes propis del TDAH i que els pares no solen associar a aquest trastorn. Al seu torn, el TDAH es pot associar amb freqüència a altres problemes, i les seves conseqüències s'aprecien en diferents ambients de la vida del nen, no només l'escolar, sinó que també afecta en gran mesura a les relacions interpersonals tant amb la família, com amb altres nens i amb els seus educadors, sent aquestes interrelacions clau en el desenvolupament del nen."

He trobat un vídeo on explica aquest trastorn:

    En el cas del nin de la meva classe, el van diagnosticar l'any passat, quan sols tenia 6 anys. Penso que tot i que es pot diagnosticar de manera precoç és massa prest ja que es podria tractar d'un retard maduratiu. El nen de la meva classe presenta les característiques d'un nen amb TDA(H) ja que és molt impulsiu, té molta activitat física i molta dificultat per a mantenir l'atenció durant les classes de qualsevol àrea, l'única assignatura que he pogut observar que està més tranquil és la d'educació física ja que és on es pot moure amb total llibertat per l'espai. A més, tal i com ens explica la seva mare, té problemes a casa sobretot a l'hora de fer els deures, tot i així no té problemes amb els altres nen de la classe, però el temps del pati no interacciona amb ells i va sol. 

Janssen-Cilag S.A (2012). TDAH: Definición. Recuperat el 28 de febrer de 2015 de: http://www.trastornohiperactividad.com/que-es-tdah

Shire Pharmaceuticals Ibérica S.L. (2011). ¿Qué es?. Recuperat el 28 de febrer de 2015 de: http://www.tdahytu.es/que-es/

Primer dia de pràctiques

    Avui ha estat el meu primer dia de pràctiques a l'escola on vaig anar de petita, el C.E.I.P. Blai Bonet de Santanyí. L'aula on estic és molt diversa, ja que hi ha molts nins immigrants, i dels 25 alumnes que són n'hi ha 6 que són repetidors, a més m'he trobat amb que n'hi ha 4 que treballen continguts del primer curs de primària, per tant, ja no treballen els mateixos continguts que la resta dels seus companys.

    Quan jo hi anava la inclusió dels nins amb dificultats encara no es veia dins les aules, i, 15 anys més tard, segueix igual... Els nins amb dificultats són trets de dins l'aula, on estan tots els seus companys, per a fer les classes que els altres nins fan però de manera particular amb un professor de suport especialitzat en alguna dificultat d'aprenentatge. Tot i que els treuen de l'aula la meva tutora no perd l'interès en els continguts que van treballant els nins. La meva tutora du totes les feines d'aquests nins al dia, tot i que cada un va a diferent ritme. Aquesta exclusió es fa sols amb les assignatures de català, castellà, matemàtiques i medi totes les altres assignatures les duen a terme juntament amb els seus companys i amb el mateix nivell de continguts. Cal dir també que no els treuen a cada hora però tot i ser així, els nins amb dificultats treballen continguts diferents als altres, per tant la tutora no els pot estar al damunt ja que ha de explicar nous continguts als altres nins. Quan vaig entrar i vaig veure-ho vaig decidir que jo m'encarregaria d'aquests nins a les classes que no tinguessin professor de suport.