Per entendre millor aquests tres conceptes de manera conjunta primer cal desglossar-los un en un. Per tant, la presència, segons Ainscow, està relacionada amb el lloc on són educats els infants i amb el nivell de fiabilitat i puntualitat que assisteixen a les classes. Per tant, és molt important que el lloc on acudeixi l'alumne per a la seva ensenyança sigui fiable. Tots els nins han de poder gaudir d'una bona estructura on crear els seus coneixements.
En quan a la participació, Ainscow es refereix a a la qualitat de les experiències de l’alumne/a mentre es troba a l’escola i aquesta qualitat ha d’englobar els punts de vista de tots l'alumnat i la valoració del seu benestar personal i social, de manera individual però vinculat a un grup classe. Això implica aprendre a col·laborar entre els altres per a crear els seus propis coneixements Pel que, a més de la presència dins les aules de tots els alumnes també hem de garantir que cada un d'ells visqui bones experiències d'aprenentatge dins l'aula.
I en darrer concepte, el progrés, Aincow el defineix com: la relació d'aquest concepte amb els resultats d’aprenentatge en relació al currículum de cada país. Per altre banda, Echeita el defineix com la preocupació per garantir el nivell més alt d’aprenentatge significatiu en totes les competències establertes en el currículum (i no conformar-se amb allò bàsic o elemental per alguns). Pel que és important poder garantir a totes els nostres alumnes un bon progrés en el seu aprenentatge per a que puguin tenir èxit en el seu futur, però com diu Echeita no sols hem de tenir en compte el currículum, penso que podem anar més enllà ja que el currículum, segons la meva opinió, no contempla les competències i continguts necessaris per a garantir als nostres alumnes un bon futur.
Muntaner presenta un model per re-definir aquests tres conceptes claus de l’educació inclusiva.
Aquest model ens explica que quan sols hi ah presència l'educació per al nin sols es assistencial, si això ho ajuntem amb la participació podriem dir que l'educació és integral, per tant garantim l'assistència del nin a l'aula i la seva participació. Per tant per a que l'educació sigui inclusiva hem de tenir en compte els tres conceptes de manera conjunta ja que no sols és important la presència a l'aula i la participació, hem de garantir el progrés de cada nin de manera individual dins un grup, hem de tenir en compte cada opinió, i tot això per a garantir un bon èxit.
Aquest model és un model que s'està començant a aplicar a moltes escoles, tot i que moltes d'elles sols es queden en la presència i la participació, per tant no garanteixen al 100% de la inclusió. Hem de tenir en compte que és un model mal d'implantar i per tant el progrés serà lent, però crec que es aconseguirà si tots els mestres posem de la nostra part.
Muntaner, Joan Jordi (2010) "De la integración a la inclusión: un nuevo modelo educativo". 25 Años de Integración Escolar en España. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat el 14 d'abril de 2015 de: http://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/jjmuntaner.pdf
ECHEITA, G; AINSCOW, M. (2011): “La educación inclusiva como derecho. Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente”. Congreso Iberoamericano sobre Sindrome de Down. Down España. [PDF]. Consulta: 07 de maig de 2013. Disponible a: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/sarrio/DOCUMENTOS,%20ARTICULOS,%20PONENECIAS,/Educacion%20inclusiva%20como%20derecho.%20Ainscow%20y%20Echeita.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario