El nin amb TDA(H) és un nin més...

Durant  aquestes pràctiques he pogut conèixer més sobre el TDA(H), abans de començar aquest trastorn era totalment desconegut per a mi ja que no n'havia sentit a parlar molt, quan vaig començar les pràctiques i em van dir que tenia un nin amb TDA(H) vaig començar a investigar: el que era, com es podria tractar, com tractar-lo dins l'aula, signes que ens poden ajudar a detectar-lo...

Tota la informació que he cercat m'ha servit d'ajuda per a tot això.

Per a poder crear una aula inclusiva que englobi tots els nins no sols els alumnes amb TDA(H), hem de tenir en compte a tots els alumnes de manera individualitzada, tenint en compte que cada alumne té una manera d'aprendre diferent a la dels altres i cada un ha de poder potenciar-la.

Si és el cas, que tinguem un alumne amb aquest trastorn hauriem de dur a terme diferents activitats d'organització, tant de l'espai com del temps, i dinàmiques de grup per tal que aquest nin no quedi exclòs. Hem de tenir molt present que no sols hem de fer activitats d'organització per al nin amb el trastorn sinó que hauria de ser una dinàmica d'aula que tots els nins ho duguessin a terme. Per exemple, apuntar els deures a un lloc específic, tenir una bona organització d'aula, que tots els nins siguin conscients que tots són capaços, amb major o menor rapidesa...

Tipus de preguntes

Juntament amb el meu company de pràctiques duim a terme el projecte de millora dirigit a la comprensió lectora: Lectura per parelles. Abans de començar el pojecte o sabiem molt bés com anava aquest tema però amb l'ajuda de l'assignatura vaig poder aprendrer-ne més.

no em va quedar gaire clar els tipus de preguntes que podem fer als nostres alumnes per ala comprensió lectora així que vaig decidir indagar més en el tema. 

Ens podem trobar amb tres tipus de preguntes:

• Literal: són les preguntes que els alumnes poden trobar directament al text que han llegit, per exemple, com es diu el personatge del conte?
• Inferencials: són les preguntes que ens ajuden a sabre si els nostres alumnes han entès i han sabut relacionar les diferents parts del text, per exemple, quin títol li posaries a aquest conte?
• crítiques: són les preguntes que ens poden ajudar a sabre que pensen els alumnes del text, ajuda als nostres alumnes a ser crítics amb un text i defensar opinions, per exemple, quina creus que és la intenció que vol donar l'autor?

Hem provat de introduir les preguntes inferencials i crítiques en aquest projecte ja que els alumnes estan acostumats a trobar les respostes directament al text, ara que ja estem acabant es projecte, me n'adono que aquest tipus de preguntes costa molt als nins ja que són preguntes amb les quals han de pensar amb el significat de cada una, i molts no saben que contestar i necessiten l'ajuda del professor, no tenen autonomia pròpia o decisió.

Aquest mateix exemple l'he trobat a l'assignatura de plàstica on el professor va dir als alumnes que dibuixessin el que volien, i tot deien que no sabien que dibuixar, a veure si els donàvem qualque idea.

Amb aquesta reflexió extrec que als nostres alumnes les hem de ensenyar a ser crítics amb tot el que se'ls diu, ja que és una competència, crec que bastant important per al seu futur defensar les seves pròpies idees o ideologies. 

Adaptacions d'accés

Avui a l'escola he quedat molt sorpresa... estava ajudant a concentrar-se al nin que té TDA(H) i la mestra m'ha dit: "no li cridis l'atenció per a que fassi la feina". He quedat de pedra. I em diu, "no ho pots fer perquè és una adaptació d'accés i com que no ha repetit no li podem donar", després m'ha dit a l'escola es fa així. I ha estat quan m'he demanat i per què?, doncs he cercat en els apunts de l'assignatura i per la web. Primer m'he centrat en la definició d'adaptació d'accés o no significativa:

Segons el CAIB"Les adaptacions d’accés al currículum són les modificacions que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests." 

Després, fa una petita enumeració de diferents adaptacions segons l'àmbit, algunes d'elles són:

    En el format:

• diversificar en el tipus de preguntes: emplenar buits, V/F, Sí/NO, a)b)c), etc. 
• flexibilitzar el nombre de preguntes, de tal manera que permetin aconseguir els objectius d’etapa i/o les competències bàsiques, si n’és el cas 
• variar el tipus de lletra 
• augmentar l’interlineat entre les frases

    En el contingut: 

• pactar els errors ortogràfics en les tasques i proves d’avaluació 
• donar més importància al contingut que s’ha d’avaluar que al format de les produccions. 

    En la metodologia: 

• aclarir dubtes de forma individualitzada abans de començar tasques i exàmens 
• potenciar l’aprenentatge multisensorial (amb suport visual, auditiu, tàctil...) 
• poder usar l’ordinador per realitzar tasques i exàmens - possibilitar l’ús de correctors de text amb l’ordinador i lectors de text ("Reading Toolkit", per exemple) 
• possibilitar l’ús de l’enregistradora per agafar apunts - potenciar l’ús de mapes mentals 
• supervisar tasques i exàmens per evitar oblits 
• controlar l’ús de l’agenda diàriament 
• afegir exemples com a model per a l’execució de les activitats d’aprenentatge i avaluació 

    A l’espai i el temps: 

• flexibilitzar el temps per fer les tasques i proves d’avaluació 
• valorar la ubicació de l’alumne dins l’aula (possibilitat d’un company tutor, proximitat del professor...) 

Pel que he pogut llegir, en l'apartat de metodologia fa referència que una adaptació d'accés és la supervisió de tasques, pel que jo entenc que també és fer el que jo vaig fer. He demanat al centre el tema de les adaptacions d'accés i m'han explicat que aquestes es poden donar si és pactat amb l'equip de suport, i aquesta adaptació no estava pactada per a aquest nin.

 En la meva opinió no hauria de ser una adaptació com a tal ja que hi ha alumnes que els costa més concentrar-se i la professora haurà de poder dir-lis que posin més atenció a les feines o que s'hi han de posar.

Govern de les Illes Balears (2011). Orientacions per facilitar l’aplicació de les adaptacions curriculars no significatives i d’accés previstes a l’article 9 del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. Recuperat el 25 de maig de 2015 de: https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/222786/mod_resource/content/1/Orientacions%20ACNS%20i%20dacc%C3%A9s.pdf

Col·laboració famialia-escola

La relació entre la família i l'escola del nin és un fonament molt important en la vida dels nostres alumnes ja que l'educació que estan rebent és una educació a dues bandes, per una els pares i per l'altre els mestres. Per tant han de ser semblants de tal manera que els nins no tinguin dificultat en el comportament o en la manera d'ensenyar de cada un. Per tant és un repte amb un objectiu molt mal d'aconseguir, ja que molts pares algunes vegades no estan d'acord en la metodologia dels mestres.

No ha de ser sols el mestre que ha d'aconseguir que totes dues entitats importants dels nins es posin d'acord, l'escola ha ser ser un medi de comunicació entre les dues. Tot això tenint en compte al nin com a objectiu principal, ja que hem de mirar per ell perquè és ell que ha d'aprendre amb les millors condicions i estem obligats a donar-li la millor formació possible.

Una bona manera de millorar la relació entre ambdues, penso que podria ser que pares i escoles col·laboressin, en el sentit, però, que els pares dels alumnes duguessin a terme, juntament amb el tutor, activitats, com per exemple racons. D'aquesta manera el pare pot veure com actua el seu fill dina l'aula i com interactua amb la resta de companys. A més, un altre punt positiu que vinguin els pares a l'aula és que d'aquesta manera no es necessiti tant personal docent per a dur a terme activitats més inclusives, però aquestes s'han de programar amb antelació, això s'ha de tenir en compte.

A més de tot això que és beneficiari per als nostres alumnes, hem de saber comunicar-nos amb la família, i recolzar-los en qualsevol problema que puguin tenir amb el seu fill, no els hem de treure en cara que el seu fill no hagi fet els deures perquè els seus pares estan separats i no es van posar d'acord, per exemple.

La setmana cultural, una oportunitat d'inclusió...

Durant la setmana cultural de l'escola, dirigida a Gaudí, es van fer molts tallers, tots aquests tallers es van fer en treballs cooperatius on tots els alumnes aportaven alguna bona qualitat de cada un. 

Després d'haver mirat la pel·lícula de "Gaudí i les tres bessones", i de conèixer un poc sobre aquest escultor, vam escriure un conte, on cada alumne va aportar el que havia aprés sobre Gaudí. Després cada un va escriure una frase i va fer un dibuix sobre aquesta i va sortir un conte de Gaudí fantàstic. 

Després vam fer un mural de la Casa Milà també entre tots, cada un va dibuixar alguna cosa, es va fer un collage i també els va agradar molt ja que cada un havia aportat alguna cosa i el resultat era espectacular.

Aquests tipus d'activitats són les que l'escola hauria de començar a inserir dins ella com a mètode de treball, ja que com he pogut observar això motiva als alumnes a treballar, a més, s'ajuden uns als altres mentre que dins l'aula ordinària els costa molt ajudar als companys.

Com manejar el TDA(H) dins l'aula

Per a menjar el TDA(H) dins l'aula es necessita de molta planificació igual que totes les altres dificultats, però no hem de caure en obsessionar-nos en la planificació per a aquest nin, sinó que les pautes que hem de dur a terme amb el nin amb aquest "trastorn" les han d'assolir els altres nins per a que la dinàmica de l'aula sigui igual per a tots i  no sols per als nins que tenen alguna necessitat.

L'ambient de l'aula ha d'estar estructurat, hem de planificar les feines amb anterioritat i quan explicam ho hem de fer passa per passa per a que cap alumne es pugui perdre, quan comencem un tema nou hem d'anar revisant els continguts que s'han apres amb anterioritat per a que ni l'alumne amb necssitats ni cap altre es pugui situar en els continguts que durem a terme, la informació que hem de donar l'hem de simplificar i no afegir-hi coses que no tenen sentit per als nins, els horaris de les feines que hem de dur a terme han de ser visibles per a tot i si  qualque dia hi ha qualque novetat l'hem d'avisar amb anterioritat per a que no li vengui de nou, podriem donar-li un llistat de pautes on s'equivoca per a que alhora de fer les feines pugui revisar-ho i mirar de no equivocar-se, això es pot fer amb tots els alumnes de l'aula i reservar un lloc a la pissarra per a anotar tot el que duen de deures o els controls que s'han de fer.

En quan a l'organització de l'espai i el temps s'hauria de seure a primera fila per tal de que sempre ens tingui a la vista i no perdi l'atenció, hem d'evitar posar-lo en evidència, per a que la classe sigui més dinàmica i no es perdi en l'explicació podriem utilitzar materials audiovisuals, no hem de limitar els temps dels examens i tots els nins han d'aprendre a tenir la seva taula ordenada, la taula i l'aula.

Aquestes són les pautes que, després d'haver viscut aquest cas dins la meva aula poden anar millor per a millorar el rendiment escolar d'aquests nins, i no sols d'aquests sinó que de tots. La millor manera de treballar seria la de treballs cooperatius perquè així són els propis alumnes que aprenen a no perdre l'atenció. Però com ja vaig comentar a una entrada anterior dina la meva aula és impossible organitzar-la per a dur a terme aquest tipus de treballs. 

Un camí cap a la inclusió

La inclusió és un terme que s'està començant a introduir a moltes de les escoles de les Illes, és un procés molt llarg i amb moltes traves però s'està aconseguint.

Podem classificar les diferents escoles segons el grau d'inclusió dels alumnes:

1. Hi ha l'educació de nins amb NEE a escoles especials, per tant aquests alumnes ja no duen a terme l'escolarització amb altres nins de la seva edat.

2. Escolarització compartida, els nins amb algun tipus de dificultat van a l'escola ordinària juntament amb la resta d'alumnes de la seva edat, però alguns dies a la setmana acudeix al centre d'educació especial. Amb aquest, tot i que s'intenta la inclusió dels nins amb necessitats aquests els exclouen, aquest fet pot produir que a l'escola ordinària s'oblidin del progrés d'aquests nins.

3. Aules UEECO, aquestes aules són les que es troben dins el centre ordinari però segueix treient els alumnes amb NEE de les seves aules ordinàries, tot i que no ho fa tant repetit com en l'escolarització compartida. A la meva escola no hi ha aules UEECO però si que es treuen els alumnes de les aules per a fer els suports, és una mesura que s'està canviant però hi ha poc personal per a fer-ho.

4. Integració, aquesta és la mesura més inclusiva ja que els alumnes amb necessitats estan tot l'horari escolar juntament amb els seus companys al'escola ordinària. Els professors de suport entren a les aules, no sols per ajudar als nins amb NEE sinó que fan suport per a tots els nins ja que n'hi pot haver que presentin dificultats però no tenen cap tipus de necessitat. Aquest és el tipus d'inclusió que es vol aconseguir integrar a les escoles, tot i que és molta feina ja que a moltes escoles hi ha falta de personal docent per a poder dur-ho a terme, a més necessita de molta planificació. Però penso que tot i aquests "inconvenients" penso que és la millor manera perquè a més d'aprendre continguts els nins també nen la oportunitat d'aprendre valors dels companys que puguin tenir NEE.