Vaig trobar aquesta imatge amb aquesta frase abans de començar la carrera d'Educació Primària que em va agradar molt i em va motivar a intentar canviar la meva mentalitat que tenia sobre la bona educació i la mala, em va fer reflexionar sobre el que estava ben fet i el que no. A més, em va fer veure el que es que els mestres fan malament, és repetir i repetir els models de mestres que han tingut en la seva infantesa.
Ara que ja estic a tercer curs del grau se m'ha fet més clar l'objectiu que vull aconseguir fent-me mestra, vull canviar, no dic l'educació en general sinó que em proposo com a primer objectiu intentar canviar la concepció d'educació de les persones del meu voltant, de les que repeteixen les metodologies fàcils de fer i que els seus passats mestres han dut a terme. Que els meus futurs alumnes i els seus pares no sols s'alegrin si aproven o no, sinó que també ho fassin quan l'alumne trobi la capacitat de fer alguna cosa i sapi utilitzar-la, dent-lo bo en la seva educació. I a més, jo vull aconseguir potenciar aquesta capacitat i totes les de les meves futures aules tinguent en compte no sols un alumne sinó que tota la classe com un conjunt. Tampoc vull arribar a ser el típic mestre que sols es centra en els millors alumnes jo vull centrar-me en els que els costa més i donar-los ajudes per a trobar les seves capacitats i utilitzar-les.
Vaig tenir una mestra que amb ella vaig aprendre molt, era de les antigues però intentava canviar l'educació, ja no feia les classes del tot magistrals, feiem activitats cooperatives (algunes) i ara me n'adono que poc a poc anava canviant la seva manera d'ensenyar i ella aprenia noves formes. Vull seguir el seu camí i anar avançant cap a una escola més inclusiva. Vull convertir-me amb la mestra en la que els alumnes recorden el seu passat a l'escola, i com ella va fer amb jo, que qualque alumne es motivi amb per a dur a terme el canvi en l'educació.
