Activitat, exercici o tasca?

Avui volia reflexionar sobre el que és millor donar als nins: exercici, activitat o tasca?

Primer de tot, per poder opinar s'han de tenir clars els conceptes:

D'aquesta taula creada després d'haver cercat informació puc concloure que el millor que podem per als nostres alumnes és preparar tasques, ja que contemplen cada una de les opinions dels alumnes sense excloure'n cap, a més tots els alumnes de tots els nivells poden participar-hi, en canvi a l'exercici això no passa ja que sols hi ha una manera de resoldre'l. Cal tenir molt en compte que les tasques han d'estar perfectament organitzades amb anterioritat pel mestre ja que sinó es podria convertir en una activitat. A més, seria convenient que hi hagués un altre professor a l'aula ja que és difícil de fer amb un sol professor, a la meva escola és mal de fer dur-ho ja que no hi ha personal docent suficient per fer-ho.

Com detectar el TDA(H) a l'escola

Avui m'he volgut centrar en com detectar un nin amb TDA(H) a l'escola ja que en el meu futur com a mestra vull ajudar a qualsevol nin que tingui qualsevol dificultat i ja que jo m'he centrat en el TDA(H) he investigat amb aquest tema. El que primer hem de tenir en compte com a docents és que nosaltres som docents, no metges per tant no podem diagnosticar res sols podem derivar-lo a metges si creiem que té alguna dificultat.

En l'entorn escolar és on millor es pot detectar ja que és quan el nin s'ajunta amb altres de la seva mateixa edat i es poden comparar els comportaments d'uns nins i d'altres, cosa que no es pot fer a casa ja que els pares no tenen altres nins per comparar els comportaments. 

Com es pot manifestar el TDA(H)?, doncs he trobat una sèrie de conductes que poden presentar tots els nins amb TDA(H), s'han de tenir en compte el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat:

• Semblen no prestar atenció quan se'ls parla, es perden en les converses.

• Els costa iniciar qualsevol activitat o tasca.

• Tenen dificultat per organitzar-se i planificar les tasques.

• Lliuren els deures incomplets , bruts o poc cuidats .

• Els costa mantenir l'atenció en tasques més llargues, encara que siguin senzilles.

• Canvien de postura tota l'estona quan estan asseguts.

• Mosseguen els llapis i bolígrafs.

• Tenen cura poc els materials, són descuidats.

• Semblen fer el primer que se'ls passa pel cap.

• No fan cas de les advertències que se'ls donen.

• Presenten dificultats per dur a terme tasques que necessitin aplicar estratègies d'anàlisi.

• Tenen falta de constància en les activitats.

Però com a docents hem de tenir una cosa clara, no hem de detectar sense sabre ja que alhora de fer-ho, si es fa de manera prematura podria ser que el nin sols presentés un retard maduratiu, ja que no tots els nins maduren de igual manera.

Shire Pharmaceuticals Ibérica S.L. (2011). Detectar el TDAHen el entorno escolar. Recuperat el 18 d'abril de 2015 de: http://www.tdahytu.es/detectar-el-tdah-en-el-entorno-escolar/

Les tres "P"

Per a poder dur a terme una bona pràctica inclusiva dins l'aula hem de tenir en compte tres conceptes: la presència, la participació i el progrés de tots els alumnes de la nostra aula, de manera igualitària. Aquests tres conceptes han estat sobretot utilitzats per a tres autors que defensen l'educació inclusiva com el millor model per a que cap nin es quedi exclòs de l'aula, aquesta eren Echeita, Ainscow i Muntaner. Muntaner (2010) especifica que per desenvolupar processos inclusius és necessari que no només l’alumne/a estigui present al centre i a l’aula, sinó que participi de l'activitat i que a més a més aquesta participació porti a l’infant a progressar en el seu aprenentatge obtenint així resultats significatius.

Per entendre millor aquests tres conceptes de manera conjunta primer cal desglossar-los un en un. Per tant, la presència, segons Ainscow, està relacionada amb el lloc on són educats els infants i amb el nivell de fiabilitat i puntualitat que assisteixen a les classes. Per tant, és molt important que el lloc on acudeixi l'alumne per a la seva ensenyança sigui fiable. Tots els nins han de poder gaudir d'una bona estructura on crear els seus coneixements.

En quan a la participació, Ainscow es refereix a a la qualitat de les experiències de l’alumne/a mentre es troba a l’escola i aquesta qualitat ha d’englobar els punts de vista de tots l'alumnat i la valoració del seu benestar personal i social, de manera individual però vinculat a un grup classe. Això implica aprendre a col·laborar entre els altres per a crear els seus propis coneixements Pel que, a més de la presència dins les aules de tots els alumnes també hem de garantir que cada un d'ells visqui bones experiències d'aprenentatge dins l'aula.

I en darrer concepte, el progrés, Aincow el defineix com: la relació d'aquest concepte amb els resultats d’aprenentatge en relació al currículum de cada país. Per altre banda, Echeita el defineix com la preocupació per garantir el nivell més alt d’aprenentatge significatiu en totes les competències establertes en el currículum (i no conformar-se amb allò bàsic o elemental per alguns). Pel que és important poder garantir a totes els nostres alumnes un bon progrés en el seu aprenentatge per a que puguin tenir èxit en el seu futur, però com diu Echeita no sols hem de tenir en compte el currículum, penso que podem anar més enllà ja que el currículum, segons la meva opinió, no contempla les competències i continguts necessaris per a garantir als nostres alumnes un bon futur.

Muntaner presenta un model per re-definir aquests tres conceptes claus de l’educació inclusiva.

Aquest model ens explica que quan sols hi ah presència l'educació per al nin sols es assistencial, si això ho ajuntem amb la participació podriem dir que l'educació és integral, per tant garantim l'assistència del nin a l'aula i la seva participació. Per tant per a que l'educació sigui inclusiva hem de tenir en compte els tres conceptes de manera conjunta ja que no sols és important la presència a l'aula i la participació, hem de garantir el progrés de cada nin de manera individual dins un grup, hem de tenir en compte cada opinió, i tot això per a garantir un bon èxit.

Aquest model és un model que s'està començant a aplicar a moltes escoles, tot i que moltes d'elles sols es queden en la presència i la participació, per tant no garanteixen al 100% de la inclusió. Hem de tenir en compte que és un model mal d'implantar i per tant el progrés serà lent, però crec que es aconseguirà si tots els mestres posem de la nostra part.

Muntaner, Joan Jordi (2010) "De la integración a la inclusión: un nuevo modelo educativo". 25 Años de Integración Escolar en España. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat el 14 d'abril de 2015 de: http://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/jjmuntaner.pdf

ECHEITA, G; AINSCOW, M. (2011): “La educación inclusiva como derecho. Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente”. Congreso Iberoamericano sobre Sindrome de Down. Down España. [PDF]. Consulta: 07 de maig de 2013. Disponible a: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/sarrio/DOCUMENTOS,%20ARTICULOS,%20PONENECIAS,/Educacion%20inclusiva%20como%20derecho.%20Ainscow%20y%20Echeita.pdf

Diferències entre l'escola tradicional i l'alternativa

He creat aquesta taula després d'haver recollit informació de diferents llocs sobre l'escola tradicional (la de tota la vida) i l'escola nova o alternativa (l'escola que s'està implanant poc a poc):

`

Segons aquesta taula que he dut a terme després d'haver llegit i estudiat bastanta informació sobre aquests dos tipus d'escola, he pogut observar que encara hi ha un llarg camí per recorrer per a arribar al tipus d'escola que es vol arribar. A la meva escola estan en un lloc intermig entre les dues escoles, encara s'utilitzen llibres però els nins comencen a crear el seus coneixements gràcies a l'àmplia formulació de preguntes que els fa la mestra respecte a cada contingut. A més, té en compte a cada alumne de manera individual segons els possibilitats de cada alumne.

Avantatges i desavantatges del treball col·laboratiu

Segons el que hem estat estudiant durant aquests anys a la UIB l'aprenentatge cooperatiu és un dels millors tipus d'aprenentatges que es poden dur aterme dins l'aula, té molts avantatges però jo he volgut fer un petit anàlisi, després d'haver viscut les meves pràctiques, i veure també si té elguns desavantatges.

     AVANTATGES

- Desenvolupa actituds posidives cap a l'aprenentatge: cada persona s'omplirà de coneixements diferents creats per a ell mateix gràcies a realitzar-lo en equip.
- Promou les relacions entre els estudiats ja que han de treballar entre ells de manra conjunta.
- Desenvolupa habilitats interpersonals i estratègies als nins per aresoldre conflictes entre ells i ajudar a resoldre'ls dins el grup.
- Desenvolupa el respecte cap als demés i l'obertura dels nins uns amb els altres, ja que hi ha molts nins que dins l'aula mai parlen, i d'aquesta manera parlen entre ells, que no els costa tant.
- Disminuir els sentiments d'aïllament que pot sntir algun nin.
- Els nins creen el seu propi aprenentatge.
- Les classe no es fan de manera magistral sinó que els nins van treballant el que volen i ho fan a la seva manera.

    DESAVANTATGES

- S'han de fer molt exercisis previs de concentració i de treball amb equip, sobretot amb els nins.
- Amb els nins, és molt fàcil que qualque nin es despengi del grup.
- Pot passar que algun membre de l'equip vulgui controlar o imposar un mètode que els altres no acceptin.

No he pogut extreure molts desavantatges, i els que he pogut extreure es poden millorar amb dinàmiques de grup. Pel que s'ha de preparar i programar amb anterioritat i sobretot fer els equips pensant bé amb cada alumne i la seva necessitat.